I si te diuen milf...

Fa deu anys em van penjar la medalla de mare pel coll, sabent (a mitges) que aquella medalla no la podria guardar dins un calaix quan arribés a casa. Encara record quan ingènuament pensava que un cop parida podria tornar a fer la meva, però aquella mateixa nit, que vaig passar en blanc, vaig veure que seria la primera de moltes altres nits en que hauria ofert la criatura al primer venedor ambulant que hagués passat per casa.

I tot i així, tres anys deprès vaig tornar a fer pòdium. Ara m'els mir mentres aprenem tots plegats de què va la vida i pens que en aquests anys la que més ha crescut, la que més ha après i la que més ha canviat som jo. Som jo a la que aquests dos marrecs cada dia fan millor persona. I promet seguir aprenent, tot i ser conscient que la cagaré unes quantes vegades més (de les cagades també n'aprenem).

I és que la vida d'una mare d'un fill preadolescent té sorpreses, i hi ha dies que t'agafa amb la guàrdia abaixada...

L'altre dia me van dir que era una MILF!

Si, una MILF! Mentre mirava com la criatura de 10 anys, el seu germà i la colla d'amics del de 10, apostaven fort a romprer-se alguna part del cos a l'Skate park, un marrec de vint i pocs me va espetegar a la cara "ets la MILF perfecta!" i jo amb un somriure amable li vaig posar cara d'estar al corrent de les últimes tendències tecnològiques...

Però no, no és la darrera APP que te pots decarregar al Play Store, agafau-vos fort que l'acrònim no té res a veure amb el darrer en tecnologia (i va per voltros nenes), és el que en anglès anomenen mother I'd like to fuck, o el que en català vindria a ser, dones que han procreat i amb les que tindria alguna cosa més que paraules...

Què? Com se us ha quedat el body?

I bé, vos he de dir que la cosa va quedar aquí, però que voleu que us digui, que MILF t'ho digui una criatura que sembla parida per l'Angelina Jolie... idò.

Nenes tornam a tenir categoria per jugar la lliga, la copa i la Champions si fa falta... I es que quan hem estat millor?! Tenim un màster en saber curar ferides, cops, refredats... un postgrau en nutrició, un curs d'especialització en desenvolupament emocional i un doctorat en fer caber en un dia el que qualsevol mortal faria en 62 hores. I si a tot això li afegim que de cada dia esteim més estupendes. Què més podem demanar?

la federada en una nova categoria ;-)