Tranquils, no pens gastar més paraules en monarquies de més o manco actualitat, només vull rescatar una "discussió" que vaig tenir fa poc amb un parell de mares sobre el fet d'anomenar a les seves filles "princesa".
Quan jo era petita el meu ideal de dona era la Pipi Langstrump. No me perdia cap episodi, me gravava a la retina tots els seus moviments (caminava cap endarrera, dormia amb els peus damunt el coixí...) i a l'arxiu del meu vocabulari, totes les seves consignes. Era forta (podia aixecar el seu cavall amb una sola mà) i netejava a una gran velocitat i d'una manera gens habitual.
Na Pipi Calzaslargas (com es va traduir al castellà) posseia unes característiques i actituds pròpies d'un personatge masculí. Era forta, rebel, autònoma. La seva manera de vestir també rompia amb els rols i patrons tradicionals. Era lliure, independent, divertida, irreverent, res a veure amb el que s'esperava que fes una "joveneta".
Però què passa amb les princeses i altres personatges femenins adreçats al públic infantil?
Que ens ofereixen conductes estereotipades i sexistes, ni més ni manco.
Només fa falta fer una petita visualització així de memòria...
La sumisa Vilma Picapiedra
La insulsa Minnie Mouse
Les hipersexualitzades Monsters High
La candorosa Candy Candy
La insípida princesa Romy
...
I podriem seguir fins a l'infinit...
Les princeses Disney, totes mones, lànguides, fràgils, enamoradisses, únicament preocupades per trobar el seu princep blau, són un clar exemple negatiu de feminitat.
Estic orgullosa de mai haver tingut cap Barbie, no perquè els meus pares fossin d'aquells progres que negaven a les seves filles posseir aquella figura de dimensions irreals, sinó perquè jo mai en vaig voler cap. No m'agradaven, les trobava profundament avorrides i horroroses.
Tenc la sort de tenir dos fills i mai m'he trobat amb el cas d'haver de plantejar-me comprar o no una Barbie i no perquè a casa no hi hagi hagut nines i cotxets per passejar les nines, que ja vos dic ara que si. Però el que si sé segur és que mai diria "princesa" a una filla. Primer perquè som republicana i segon per tot el que va associat a aquesta paraula.
Si teniu filles, no els digueu "princesa". Digau-li: valenta, aventurera, forta, decidida, independent, autònoma, feliç... No necessitam princeses, necessitam dones amb empenta, crítiques, que vulguin assumir poder i lideratge sense por. No necessitam princeses, necessitam dones independents, autònomes i decidides. No necessitam princeses, necessitam dones regnant la seva pròpia vida.
"No em diguis princesa perquè jo som la reina de la meva vida"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada